tierras las repuebla con gentes del condado de Barcelona, a la que le pide le mande gentes para repoblarlas, en lugar de hacerlo a Aragón conquistador del reino, pero la supeditación a las faldas y al dinero barcelonés dio el resultado que hoy conocemos. Este documento está considerado como uno de los primeros redactados en catalán, otra barbaridad nacionalista apoyada por paniaguados de escaso o nulo entendimiento, de una más que cuestionada profesionalidad, sabiendo la imposibilidad de ese concepto para esa época, y reconocido documentalmente… pero la estulticia es así.  El 26 de noviembre de 1270, en la población de Ondara, Jaime I, pide al Consejo municipal de Barcelona que remita habitantes de la ciudad, principalmente personas que no tengan bienes, para repoblar el reino de Valencia, donde hay una significativa falta de repobladores cristianos, ¿Por qué no los pidió a Aragón que por derecho de conquista le correspondía? Documentos del Archivo Histórico Municipal de Barcelona. Libro Rojo, II, ff. 174v-175r. (caute lima) aunque lleno de conceptos apotégmicos, este documento nos da una idea del «amor y cariño» que profesaba este traidor a su cuna.  Jacobus, Dei gratia  rex  Aragonum,  Maioricarum  et  Valencie,  comes  Barchinone  et Urgelli et dominus Montispesulani. Fidelibus suis consiliariis et probis hominibus Barchinone, salutem et gratiam. Perquè  Nós  conexem  que  vos  fou  e  sots  apareyllats  tota  via  a  nostres  plaers  et  a  nostres volentats, e quar vos som tenguts per deute de nostre Seynnor qui vos nos ha  comanats que us devem reger e guardar, e fer ben per dar bon exemple als nostres e als  altruys de la bona senyoria que nos volem aver contra vos, e quar los béns que Nós aven  a fer, volem plus fer a vosaltres, qui sots feels e naturals nostres, que als estranys. Fem-vos saber que Nós avem regonegut el regne de València, que Déus nos ha donat per la sua miseració e per alcun ben que entendia en Nós, e no trobarà que en tot lo regne de València age poblat de christians oltra XXX milia hòmens. E per zo quar Nós avem vist que.l regne no ha son compliment d’òmnes ni de gent,  volen-lo  y  fer,  car,  segons  semblanza  nostra,  ben  deuria  aver  C  mille  christians  en  el  regne de València; e pus no y són plus de la summa desús dita, volem-y fer compliment  de  tants  com  Nós  y  poyrem  alongar  a  honor  de  Déus  e  a  servizi  de  christianesme  e  nostre. On Nós vos deïm e.us pregam, que vosaltres que triets en vostra ciutat aquels hòmens que sien de valor, e qui no agen heretats on pusquen vivir complidament  en  vostre  habitatge. E si són II o III frares, e la un és heretat e els altres no, volem aquels qui heretats no són heretar en aquest regne que Déus nos ha donat. E volem que eligiats entre vos II proshomes, que conosquen los locs e les terres que Nós los mostrarem, e per tal volem Nós azò que.n pusquen dir fe e veritat a vosaltres. E que sien hòmens conexents, que d’esta cosa vos sàpien dir certanitat. E vistes les terres e.ls locs que Nós los mostrarem, pendrem un dia ab els, al qual dia nos enviets aquelles persones que Nós dejam heretar, e voldrem que facen residència el logar on los heretarem, e Nós enfranquir-los-em a V ans.
© J.M.F.N. 2023
Pág. anterior Pág. siguiente
Violante de Hungría
No solo fue esta felonía si no que, más adelante estas tierras las repuebla con gentes del condado de Barcelona, a la que le pide le mande gentes para repoblarlas, en lugar de hacerlo a Aragón conquistador del reino, pero la supeditación a las faldas y al dinero barcelonés dio el resultado que hoy conocemos. Este documento está considerado como uno de los primeros redactados en catalán, otra barbaridad nacionalista apoyada por paniaguados de escaso o nulo entendimiento, de una más que cuestionada profesionalidad, sabiendo la imposibilidad de ese concepto para esa época, y reconocido documentalmente… pero la estulticia es así.  El 26 de noviembre de 1270, en la población de Ondara, Jaime I, pide al Consejo municipal de Barcelona que remita habitantes de la ciudad, principalmente personas que no tengan bienes, para repoblar el reino de Valencia, donde hay una significativa falta de repobladores cristianos, ¿Por qué no los pidió a Aragón que por derecho de conquista le correspondía? Documentos del Archivo Histórico Municipal de Barcelona. Libro Rojo, II, ff. 174v-175r. (caute lima) aunque lleno de conceptos apotégmicos, este documento nos da una idea del «amor y cariño» que profesaba este traidor a su cuna.  Jacobus, Dei gratia  rex  Aragonum,  Maioricarum  et  Valencie,  comes  Barchinone  et Urgelli et dominus Montispesulani. Fidelibus suis consiliariis et probis hominibus Barchinone, salutem et gratiam. Perquè  Nós  conexem  que  vos  fou  e  sots  apareyllats  tota  via  a  nostres  plaers  et  a  nostres volentats, e quar vos som tenguts per deute de nostre Seynnor qui vos nos ha  comanats que us devem reger e guardar, e fer ben per dar bon exemple als nostres e als  altruys de la bona senyoria que nos volem aver contra vos, e quar los béns que Nós aven  a fer, volem plus fer a vosaltres, qui sots feels e naturals nostres, que als estranys. Fem-vos saber que Nós avem regonegut el regne de València, que Déus nos ha donat per la sua miseració e per alcun ben que entendia en Nós, e no trobarà que en tot lo regne de València age poblat de christians oltra XXX milia hòmens. E per zo quar Nós avem vist que.l regne no ha son compliment d’òmnes ni de gent,  volen-lo  y  fer,  car,  segons  semblanza  nostra,  ben  deuria  aver  C  mille  christians  en  el  regne de València; e pus no y són plus de la summa desús dita, volem-y fer compliment  de  tants  com  Nós  y  poyrem  alongar  a  honor  de  Déus  e  a  servizi  de  christianesme  e  nostre. On Nós vos deïm e.us pregam, que vosaltres que triets en vostra ciutat aquels hòmens que sien de valor, e qui no agen heretats on pusquen vivir complidament  en  vostre  habitatge. E si són II o III frares, e la un és heretat e els altres no, volem aquels qui heretats no són heretar en aquest regne que Déus nos ha donat. E volem que eligiats entre vos II proshomes, que conosquen los locs e les terres que Nós los mostrarem, e per tal volem Nós azò que.n pusquen dir fe e veritat a vosaltres. E que sien hòmens conexents, que d’esta cosa vos sàpien dir certanitat. E vistes les terres e.ls locs que Nós los mostrarem, pendrem un dia ab els, al qual dia nos enviets aquelles persones que Nós dejam heretar, e voldrem que facen residència el logar on
© J.M.F.N. 2023
Pág. anterior Pág. siguiente
Violante de Hungría